I ja en van 20 !!!!!!

 

Quan a finals del 1987 vaig estrenar la primera bicicleta de muntanya, recordo que tothom la mirava de forma estranya i deien que semblava una “moto”. Des d’aleshores han passat molts anys, quasi tants com els d’aquella II edició de la Selene (com llavors es deia) en la qual vaig tenir l’encert de participar l’any 1990.

Ara, diuen que sóc un “Selènik VIP”, classificació que l’organització atorga pel major número de participacions, però la veritat és que és una distinció de dubtós mèrit ja que, personalment, el que he fet és passar-ho bé fent allò que més m’agrada: anar amb bici.

Això és el que, precisament, ens agradaria a tots: que ho passeu molt bé. I passar-ho bé “SELENIKAMENT”, al meu entendre, és fer la prova a la vostra manera, sense condicionants, és a dir, que qui vulgui competir que ho faci i el que no també, perquè l’entorn s’ho mereix.

És cert que estem en un moment en què tot són “reptes”, que hi ha proves més dures, més llargues, més de tot, però la  SELÈNIKA es mantindrà com la més antiga i la més engrescadora.

Pugeu a la bici, gaudiu i recordeu que la SELÈNIKA tira endavant gràcies a una colla que no defalleix, que no abandona: els organitzadors i els voluntaris de NAVARCLES són els que la fan possible. Sort.

Jaume Guixà Campderrós

Un dels Selèniks VIP’S

 

MEMORIAL Lluís “Patoi”

Ja ho va dir l’any 1997 que això de “l’os de Selene farcit amb pujades i baixades del país” duraria anys... Desgraciadament, l’estimat Lluís Morell “Patoi”, el cuiner oficial de la Selènika, ens ha deixat sobtadament. En honor seu, aquest any  la comissió organitzadora li vol retre homenatge fent una pedalada popular per motiu doble: primer, perquè era una persona molt vinculada al ciclisme i, segon, perquè sempre va estar disposat a col·laborar en l’organització. Segur que trobarem a faltar la seva humanitat... La Comissió Organitzadora