Any |
Kms |
Participants |
Homes |
Dones |
Abandonaments |
-temps |
+temps |
Mitjana |
Velocitat mitjana |
2003 |
102 |
1047 |
1028 |
19 | 66 |
4:32 |
10:28 |
7h03 |
14,460km/h |
Dades G.P.S. de la prova: Track
Presentació:
|
Quinze
anys, són molts anys. Quinze pedalades, donen per a molt. Amb el pas del temps,
tantes curses han servit per suar la cansalada i per repassar multitud de
paratges de la comarca. Més d’un miler de km., resseguits a través de
l’esforç personal, deuen haver deixat un bon regust de boca. Aquesta deu ser
la raó de fons perquè els responsables de l'organització de la prova hagin
decidit retornar als espais inicials i és, per això, que l'esdeveniment
convida a gaudir d'uns paisatges que el foc maleït va intentar enterrar,
justament ara fa cinc i deu anys, enfonsant-los en el negre oblit de la cendra.
Ara, però, amb aquest retorn, veurem com el temps benèvol els ressuscita a còpia
de l'equilibri dels cops de sol abrusador i
dels acaronaments de la sensible “selene”. No
solament és el paisatge, són moltes les coses que han canviat per aquests
voltants durant aquests quinze anys. Aquells focs maldestres van esperonar el
descobriment del pas de la civilització que havia intentat, des de feia segles,
amb camins i edificacions, una i altra vegada, robar a la natura allò que era
seu. Per sort, durant aquests anys, en molts dels municipis que passareu s'ha
aprofitat l'ocasió per redescobrir el nostre medi natural i del nostre entorn
cultural. El Consorci de turisme del Cardener és l'ens que aglutina aquests
esforços, però cada municipi, per la seva banda, està fent esforços per
atraure visitants que puguin gaudir dels encants del mig Cardener i que, durant
la ruta, podreu percebre. La
primera part de la ruta d’enguany transita per l'antic camí que lligava Súria
amb Sant Benet de Bages, que s’està mirant de recuperar. Després, el camí
de la carena de Castellnou, que voreja la gran torre medieval, és un plaer que
permet gaudir d'una ampla visió sobre els salins del Llobregat. Des d'allí,
passant pel Perelló, on morí l’últim maqui català, i prop dels llacs
d'Argençola, pujarem cap a Castelladral, al municipi de Navàs. De fet
Castellnou, Castelladral, la torre de la Pobla i el castell de Súria, la torre
de Coaner, Claret de Cavallers, Castelltallat, el castell de Les Planes de Sant
Mateu de Bages, Castellus (Callús) ... són espais històrics que corroboren la
funció defensiva d'aquest rosari de castells que, a partir del s.X, forniren l'àrea
fronterera amb els musulmans. L'apunt, però, més positiu i esperançador,
especialment pels que vàreu poder fer les primeres edicions de la Selènica per
aquests verals, és el tornar a passar pels múltiples racons de la Serra de
Castelltallat on, especialment en el vessant del foc del 4 de juliol de 1994,
ja hi ha rebrotat el verd i s'hi està evaporant el negre de manera
persistent. Hem de creure, doncs, que aquesta suma de redescobriments de la natura i del conjunt de valors culturals de la zona, farà possible que, a partir d'ara, es retorni a plantejar aquest tram de la vall del Cardener com un dels entorns a tenir presents per fer-hi més Selèniques en el futur. Sens dubte, tant quan va començar la prova, ara fa quinze anys, com ara, valia i val la pena fomentar-ho. Ramon Fons i Vilardell (callussenc, cofundador de la Selènika)
|

REGAL PELS 15 ANYS SELÈNIKS
