El riu Llobregat, quan ha passat pel cor de Catalunya, ha trobat materials tous i ha obert un gran esvoranc que és el que coneixem pel Pla de Bages. Rieres més petites han fet el mateix i els homes han aprofitat les planúries bastint-hi monestirs tan esplèndids com el de St.Benet de Bages.

Al voltant de les planes comencen les serralades, i en el seu cor, hi trobem pobles entranyables. Alguns encimbellats, com Talamanca i Rocafort; altres, enfonsats en una vall al peu d’una riera, com Mura. Altres pobles es redueixen sovint a una església i un carrer amb unes quantes cases.

El paisatge de veritat l’han organitzat les cases de pagès, que es troben aquí i allà. Avui, gairebé deshabitades, s’alternen amb barraques, tines i feixes que ens recorden que les vinyes s’havien enfilat fins dalt de les carenes i que el vi havia estat una de les riqueses d’aquestes contrades.

Els camins de bosc ens evoquen les cantarelles de les noies que hi passaven el diumenge al vespre, camí de les fàbriques de Navarcles, i també, els amagatalls d’il·lustres bandolers com el Capa Blanca ...

Al fons, majestuós, el Montcau tanca el Bages. Una serra plena d’avencs i de llegendes, avui convertit en un excel·lent parc natural.

Tot això és el que veureu en la ruta que us proposem. De ben segur que no us defraudarà.