Homenatge als 30 anys de la Selènika

Va ser casualitat que l’any 1993 a la
Politècnica de Manresa agafés un fulletó
d’una prova de resistència en BTT que es
feia a mitjans de maig. S’anomenava la
Selene. Era la cinquena edició i es feia en
dues modalitats, a peu i uns dies més tard
en BTT. Aquesta va ser l’excusa perfecta
perquè juntament amb un bon amic
d’aventures, en Pep Caballol , baixéssim a
Callús a provar-nos. Mai haviem fet 80
km. de distància en BTT i menys dins el
nervi d’un prova organitzada, on sempre es
corre una mica més del que pots. Jo feia
molt poc que estrenava la meva segona
BTT, la negre, la del quadre gros que ens
va donar inclús problemes lligar-la al
portabicis del cotxe.
Recordo que després d’una molt bona
sortida, una enganyifa en el sentit de la
sortida dels organitzador ens va fer situar
inesperadament molt endavant en el pilot.
Vàrem quedar encisats de fer quilòmetres
per dins els boscos de Castelltallat, amb
molts trams sense fressar tot seguint unes
marques de senyalizació fosforescents.
El pas pel bell mig de Cardona ens va
proporcionar uns recuperadors massatges
en plena prova per part dels que atenien el
control, que ens van deixar novament les
cames en condicions. La tornada fins a
Callús va ser tot una gimcana per les lloses
de pedra vora el riu, que ens van deixar
ben baldats. Vàrem arribar a la meta de
Callús trinxats …però feliços. Tots dos
vàrem coincidir: això ho hem de repetir!
L’incendi del Bages del 1994 va provocar
el canvi de data, d’escenari i fins i tot de
nom que esdevindria la Selenika. Amb en
Pep vàrem ser tots dos fidels a la cita de
Navarcles un bon grapat d’anys, després la
seva passió per l’asfalt va fer que jo
continués tot sol.

A vegades he anat a la Selènika en una molt baixa forma … d'altres, pitjor! Però la cita era ineludible. No sé quin estrany magnetisme té aquesta prova, però a finals de setembre toca Selenika. No hi ha excuses!
Enguany quan en una trucada en Pep Jurado, un dels "alma mater" de la Selènika, em va dir que en aquesta edició arribaríem fins a Calaf, em va encantar la idea i m’ho agafo com un autèntic regal per aquesta passió d'anar sumant quilòmetres ( ja en són 2380 … ) i gaudint d’uns paratges que tant m’han captivat.
Que vol dir ser selènik? No ho sabria dir, però animo a tothom a provar-ho. Potser l'esperit de la Selènika és el mateix que aquella cita d’en Josep M. Espinàs que sortia en aquell primer fulletó que guardo amb molt d’afecte:

"Jo només he vingut a córrer els camins d’aquesta
terra, i podrien ser els de qualsevol terra, per
poder beure en pau l’aigua del temps que
passa".

Salut … i quilòmetres, selèniks !
Ramon Catalán Miró
(Selènic llegendari: 25 participacions seguides)

Warming up selènika 2018

Mite Calafí

Pucca