Cinc cèntims de la història Selenika

Els orígens

"Selènika”, el nom de l'actual marxa de resistència en BTT, té origen mitològic. Deriva de Selene, la deesa Lluna dels grecs. Filla de titans, és guardiana nocturna dels nostres somnis i és present en infinitat de mites de totes les cultures. Té un component romàntic, però també arrauxat, o sigui, llunàtic.

Inicialment, la prova fou concebuda com una marxa de resistència per a grans caminadors i, també per als ciclistes pioners en un ciclisme emergent i minoritari, el "mountain bike".

El primer dia es feia caminant tota la nit a la llum de la Lluna per les obagues i solanes de Castelltallat, Coaner, Saló, Cardona... L'endemà el mateix recorregut es feia pedalant en unes "màquines" de roda gruixuda.

La 1a. Marxa Selene es celebrà els dies 20 i 21 de maig de 1989 i hi van participar només 15 ciclistes.

Durant 5 anys va tenir el poble de Callús com a escenari organitzatiu, basat en les dèries aventureres d'alguns mestres de l'escola, membres d'una entitat cultural local i dels Amics cicloturistes Cor de Catalunya de Manresa. Com que la participació, sobretot de la modalitat ciclista, creixia i la cosa s'engrescava any rera any, es va anar evidenciant la manca de mitjans i de persones disponibles i, el 1993 es va fer l'última edició com es va poder atenent els controls els alumnes més grans de l'escola. Hi van prendre part 340 ciclistes. L'any següent el gran incendi de principis de juliol va cremar tot.

La filosofia

Malgrat el pas del temps, els organitzadors han procurat mantenir els fonaments de la prova: la no competició i un recorregut exigent i sempre diferent. Amb el pas dels temps, la Comissió organitzadora  ha anat introduint canvis per millorar bo i innovant en les necessitats d'infraestructura, de control, de seguretat i d'orientació que una prova d'aquesta envergadura precisa.

Un fidel selènic d'aquells anys 90 deia: " Hi vaig quedar enganxat per l’ambient, el recorregut per la serra de Castelltallat, la gent de l’organització... A partir d’aleshores i fins el 1993, ja esperava la propera edició per engrescar més gent per compartir la Selene. Però l’incendi del maleït 1994 va cremar part del Bages i també els circuits de la Selene. A l’assabentar-me que la marxa es continuaria fent des de Navarcles i organitzada per una altra gent, moltes qüestions em van passar pel cap: Hi hauria el mateix “bon rotllo” entre els participants ? El recorregut seria prou atractiu i tan ben marcat ? La resposta va ser SÍ."

A partir de l'any 1994, la Penya Ciclista de la vila de Navarcles va prendre el relleu de la Selene i  l'ha anat organitzant ininterrompudament fins ara. L'any 1996 la Selene va passar a dir-se Selènika perquè coincidia amb la marca de roba interior femenina.

Consolidació

A copia d'anys, més d’un miler de ciclistes d'arreu de Catalunya, d'Andorra, de les illes Balears i d'algunes localitats d'Espanya, han anat forjant aquesta pedalada de resistència.

Els participants l'han convertit en una aventura contra un mateix ja que suposa un repte integral afrontar-la i acabar-la. En el calendari de curses, cada últim diumenge de setembre té una fita: la Selènika.

El 2013 la Selènika va tocar sostre amb motiu dels seus 25 anys d'història amb una participació de 1480 ciclistes.

Darrer diumenge de setembre, Sis del matí. Guàrdies i AVES comencen a regular el trànsit. Una colla fa inscripcions. Dones que donen xocolata o cafè. Camions carregats i desenes de persones se'n van als controls. Un infla rodes. D'altres connecten les emissores i posen en funcionament els ordinadors. Comença la cursa. Un fotògraf. Metges en alerta. Gent que fa massatges. Persones que paren taules. Dinar per a tothom. Donar regals i els diplomes. Plegar-ho tot i tornar-ho tot al seu lloc. és clar que abans, una colla ha dissenyat l'itinerari, ha muntat el web i ha pensat en tot perquè funcionés com un rellotge. Tots, absolutament tots, són voluntaris. I la festa de la bicicleta surt i se'n parla arreu de la ruta i de la gent que ho fan possible.

I 1500 corredors i acompanyants. Això és comunitat. Pinya. Colla. I a mi m'agrada molt, perquè sense això un poble no és res, absolutament res.

(Llorenç Ferrer, alcalde de Navarcles)

El punt d'infelxió

Més tard la participació anà disminuint lleugerament fins el 2015 ( 1180 ciclistes).

L'any 2016 la participació ha caigut en picat a 643 participants, probablement a causa de la innovació organitzativa que proposava als ciclistes fer servir el GPS per recórrer la ruta i que només es marcarien les cruïlles o llocs dubtosos. L'objectiu és que, més tard o més d'hora, no s'hagi omplir el bosc de senyals.

T'ANIMEM A GAUDIR D'UN DIA INOBLIDABLE D'AUTÈNTICA BTT!